Nancital

Al nord de la província de Chinandega, gairebé a territori hondureny, en una zona de verdes ondulacions muntanyoses, s'amaga la comunitat rural de Nancital. Entre una infinitat de turons viuen, en humils cases de fang, families com la de la Karla, el Cristian i la petita Ashley amb qui hem viscut els dies que hem passat aquí per col.laborar amb la ONG Espanyola YOOOU.

A Nancital, més d'un centenar de persones viuen de la producció de blat de moro i fríjoles depenent estrictament de les pluges hivernals per poder assegurar-se el rebost durant l'època seca. No tenen ingressos estables, l'aigua la recullen dels pous i mengen el que produeixen. Si no plou, com aquest any, tenen un problema greu. Entre camins, camps i boscos la seva rutina transcórre tranquil.la i silenciosa. Com si fóssin dins d'una bombolla apartats de la resta del món.

.

La ONG local ADENOCH (Asociación para el Desarrollo del Norte de Chinandega), treballa en diferents projectes per millorar les condicions de vida de les families de Nancital. Assessora als camperols per optimitzar la seva producció, impulsa projectes de mediambient i sobirania alimentària i recentment han iniciat una campanya per canviar aspectes socials de gènere que mantenen encara rols totalment separats per homes i dones privant a aquestes de moltes llibertats. Una de les principals línies de treball d'ADENOCH es basa en fomentar la creació de negocis i en la donació de beques escolars. En col•laboració amb la ONG YOOOU proporcionen microcrèdits a dones amb l'objectiu d'estimular la fràgil economia d'aquesta comunitat i faciliten material escolar a nens i nenes per assegurar-los una formació de qualitat.

Hem viscut de prop la realitat de la Karla, una conformada mare de família, el Cristian, membre de la junta directiva d'ADENOCH, home enèrgic amb aires d'emprenedor amb un masclisme innat cultural com la gran majoria d'homes de la comunitat, i la petita Ashley a la seva humil casa de fang que comparteixen amb unes quantes gallines i 5 porcs. YOOOU ens va demanar que recollíssim testimonis de persones que han rebut la seva ajuda i que elaboréssim un informe sobre la situació actual a la comunitat. Hem passat hores entrevistant a gent plena de força i il.lusió, amb ganes de canviar la difícil situació en la que es troben i amb la convicció de que tot és possible. Ens hem deleitat amb les innocents i a vegades tan sàbies paraules dels menuts. Hem recollit les històries de les dones que han estat beneficiades per un microcrèdit, d'aquelles a qui encara no se'ls ha otorgat però que ho desitgen i dels nens i nenes que han rebut la beca de material escolar.

 Amb la família Andrade Andrade, que ens va acullir a casa seva

Hem gaudit d'un entorn natural encara poc tocat per la mà de l'home, jugant amb els més petits a la bonica escola de la comunitat i al seu particular camp de futbol ple de fang i forats, hem après a fer tortillas amb la Karla, hem anat al beisbol, activitat "sagrada" dels diumenges pels homes, i ens hem emocionat conversant amb el Cristian. Sobretot quan ens va explicar amb orgull que a la casa on érem hi va viure, durant l'època de la revolució, el seu oncle Giorgino Andrade, avui considerat heroi nacional. Va ser el primer mestre de la zona que va començar a donar classes a nens i adults durant la campanya d'alfabetització del govern revolucionari sandinista dels anys 70. Això li va crear molts enemics entre els partidaris de "la contra" (contrarevolucionaris) i després de ser amenaçat a mort diverses vegades i de mantenir-se ferm amb la seva missió va ser arrabatat de casa seva i portat muntanya endins, no molt lluny de Nanciatal, on va ser assassinat. Avui Giorgino Andrade segueix molt present a la memòria dels habitants de Nancital i dels partidaris del Frente Sandinista de Liberacion Nacional. A Managua hi ha un barri que porta el seu nom.

No serà fàcil canviar el curs d'una economia feble, basada en un model nutritiu molt fràgil i on el govern, que té el vot guanyat en aquesta zona, no destina cap recurs. A Nancital hem conviscut amb l'essència d'una vida senzilla, que no vol dir fàcil. Amb persones que, si en disposen, sempre ofereixen un plat de gallo pinto, tortillas i plàtan fregit a qui és a casa al momemt dels àpats i amb qui compartim la idea de que mai no és tard per començar una nova vida quan se'n tenen ganes i il.lusions.